Matefest/Infofest.
Que és?
La Matefest-Infofest pretén apropar les matemàtiques i la informàtica a tothom. Té com a objectiu presentar una imatge social positiva d’aquestes dues ciències, posant de manifest la seva presència i el paper que juguen en la cultura i el progrés.
A l'assignatura de Matemàtiques ens han fet escollir 2 talleres i explicar-los, jo he escollit el taller de ''El problema de l'il·luminació'' i ''Bugs en els video jocs.''
La Matefest-Infofest pretén apropar les matemàtiques i la informàtica a tothom. Té com a objectiu presentar una imatge social positiva d’aquestes dues ciències, posant de manifest la seva presència i el paper que juguen en la cultura i el progrés.
A l'assignatura de Matemàtiques ens han fet escollir 2 talleres i explicar-los, jo he escollit el taller de ''El problema de l'il·luminació'' i ''Bugs en els video jocs.''
EL PROBLEMA DE LA IL·LUMINACIÓ.
El problema de la il·luminació és un problema matemàtic resolt que va ser proposat per primera vegada a principis dels anys 1950 per Ernst Straus. Straus va preguntar si una habitació amb totes les parets cobertes per miralls es pot il·luminar sempre amb una font lluminosa sense que hi hagi ombres, permetent una reflexió repetida de la llum en els miralls
.Una solució, negativa, al problema va ser donada per primera vegada el 1958 per Roger Penrose amb la creació de l'habitació no il·luminable de Penrose a partir de formes el·líptiques. Utilitzant les propietats de l'el·lipse, va mostrar que existeix una habitació de parets corbades que sempre conté zones a l'ombra si se l'il·lumina amb una única font de llum.
L'any 1995 George Tokarsky va donar una solució per a una habitació poligonal de 26 costats, en la qual existia un punt no il·luminable.
D. Castro va reduir el nombre de costats a 24.Tanmateix, aquest és un cas límit, ja que hi ha un nombre finit de punts foscos no il·luminables per a qualsevol posició de la font lluminosa. Si en comptes d'una font puntual, hi hagués una font extensa, l'habitació seria il·luminable.
.Una solució, negativa, al problema va ser donada per primera vegada el 1958 per Roger Penrose amb la creació de l'habitació no il·luminable de Penrose a partir de formes el·líptiques. Utilitzant les propietats de l'el·lipse, va mostrar que existeix una habitació de parets corbades que sempre conté zones a l'ombra si se l'il·lumina amb una única font de llum.
L'any 1995 George Tokarsky va donar una solució per a una habitació poligonal de 26 costats, en la qual existia un punt no il·luminable.
D. Castro va reduir el nombre de costats a 24.Tanmateix, aquest és un cas límit, ja que hi ha un nombre finit de punts foscos no il·luminables per a qualsevol posició de la font lluminosa. Si en comptes d'una font puntual, hi hagués una font extensa, l'habitació seria il·luminable.
ELS BUGS EN VIDEOJOCS.
El terme bug, per a referir-se a un error de programació, té un origen ben curiós. Bug, en anglès, significa literalment “cuca”.
Hi ha registres de finals del segle XIX on ja surt la paraula bug referida a errors inexplicables en sistemes mecànics. Es desconeix l’origen del mot en aquest àmbit.
Els bugs son errors conseqüència del factor humà a l’hora de programar. L’error pot produir-se per ineptitud del programador, per una especificació mal redactada, per un disseny defectuós, etc... Cadascuna de les fases de desenvolupament de software és susceptible d’introduir bugs en el producte final. És per aquest motiu que tot desenvolupament de software disposa d’un pla de proves exhaustiu que, en teoria, detectarà tots els possibles errors de programació que hagin aparegut. Però com totes les altres fases, la fase de proves també pot presentar defectes.
A més, un cop efectuat el primer pla de proves, el software torna als desenvolupadors per a que arreglin els errors detectats. I un cop arreglats, es torna a executar el pla de proves. I torna als desenvolupadors amb els nous errors detectats. I aquest cicle va patint iteracions constants fins a que tot sembla correcte.
Hi ha registres de finals del segle XIX on ja surt la paraula bug referida a errors inexplicables en sistemes mecànics. Es desconeix l’origen del mot en aquest àmbit.
Els bugs son errors conseqüència del factor humà a l’hora de programar. L’error pot produir-se per ineptitud del programador, per una especificació mal redactada, per un disseny defectuós, etc... Cadascuna de les fases de desenvolupament de software és susceptible d’introduir bugs en el producte final. És per aquest motiu que tot desenvolupament de software disposa d’un pla de proves exhaustiu que, en teoria, detectarà tots els possibles errors de programació que hagin aparegut. Però com totes les altres fases, la fase de proves també pot presentar defectes.
A més, un cop efectuat el primer pla de proves, el software torna als desenvolupadors per a que arreglin els errors detectats. I un cop arreglats, es torna a executar el pla de proves. I torna als desenvolupadors amb els nous errors detectats. I aquest cicle va patint iteracions constants fins a que tot sembla correcte.